El registre civil és una funció administrativa que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatius a l'estat civil de les persones naturals. L’article 1 de la Llei del registre Civil regula que és objecte d’inscripció. Hi trobem les inscripcions principals (ordinàries de defunció, matrimoni en forma civil i religiosa i naixement) i les inscripcions marginals (emancipacions, antecedents penals, pàtria potestat, nacionalitats, canvis de nom, veïnatge civil, separacions, divorcis....).
La inscripció al registre és prova fefaent dels fets a què fan referència els assentaments. Els fets inscrits solament es poden impugnar judicialment si se’n sol·licita simultàniament la rectificació al registre.
El registre és públic i gratuït per aquelles persones que acreditin tenir-hi interès. La llei estableix qui n’està legitimat per sol·licitar la inscripció en cada supòsit i quina és la documentació necessària.
El Padró municipal d'habitants és un registre administratiu on consten els veïns d'un municipi. Correspon als ajuntaments la seva creació, manteniment, revisió i custòdia, i a l'Institut Nacional d'Estadística la coordinació dels padrons de tots els municipis, així como realitzar les comprovacions oportunes. Des de l'1 de maig de 1996, el Padró municipal que es renovava cada cinc anys, es transforma en padró continu, de gestió informatitzada i amb una revisió, la data de referència de la qual és l'1 de gener de cada any. Cal no confondre el padró municipal d'habitants, que és un registre de la població que realitzen els municipis, amb el cens de població que és una operació estadística estatal sobre l'estructura de la població.
El veïnatge administratiu es refereix a l’empadronament. És objecte de regulació per part de la legislació de règim local, la qual exigeix a tot espanyol o estranger que visqui a territori espanyol, estar empadronat en el municipi on resideixi habitualment i si resideixen en diversos municipis, en aquell municipi en què habitin més temps l’any.
