L’Ajuntament de Pals té entre les seves principals prioritats la transparència en la seva relació amb la ciutadania i en la comunicació de l’acció municipal. A la Junta de Govern Local celebrada el darrer 3 d’abril s'ha dut a terme els tràmits de l'acord d'adhesió al Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública, impulsat pel laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L'Ajuntament de Pals comparteix plenament els principis i valors que es recullen en el Decàleg, document que promou les bones pràctiques de la informació i la comunicació a les institucions públiques locals i que estableix que els mitjans de comunicació locals de titularitat pública (premsa escrita, ràdio, televisió, webs municipals i ciutadanes) han de respectar els principis següents:
1.- Han d’actuar com a elements cohesionadors del municipi. Han de fer «poble» o «ciutat» fomentant la identitat local, donant a conèixer els seus orígens, les mobilitats, les diferents condicions socials de les dones i homes que amb les seves actuacions i relacions donen vida plural a cada municipi, les tradicions i les activitats quotidianes: econòmiques, culturals, socials, polítiques… i els projectes de futur.
2.- Han d’informar d’una manera veraç, plural i transparent. Han de donar compte de la gestió que fa l’equip de govern mostrant les diferents sensibilitats polítiques que s’han expressat a les urnes. A través de la crònica periodística del ple municipal, han d’explicar les diferents propostes d’actuació i reflectir els punts de vista dels diferents grups polítics representats i les votacions emeses.
3.- Han de ser un referent informatiu per a la ciutadania. Els professionals responsables dels mitjans de comunicació local de titularitat pública han de poder consolidar-los d’acord amb les característiques de cada municipi i amb una periodicitat regular (diària, setmanal, quinzenal o mensual). Han d’oferir alternatives informatives plurals davant la resta de mitjans locals, autonòmics o nacionals. No han d’estar supeditats als canvis que es produeixin als equips de govern o cada vegada que se celebrin eleccions. En períodes electorals, han de ser un vehicle comunicatiu clarificador de les diferents opcions polítiques.
4.- Han de fomentar el debat públic per a la participació democràtica. Els mitjans de comunicació escrits han de donar un tractament periodístic professional a les informacions i han d’inserir espais d’opinió dels càrrecs electes, dels grups polítics, de tècnics especialitzats, de representants de les organitzacions de la societat civil i de les persones que hi vulguin intervenir. L’editorial ha de reflectir l’opinió de la publicació i no ha d’estar signat per l’alcalde o alcaldessa. En els mitjans audiovisuals s’ha de fomentar tertúlies i programes de debat plurals. A través d’Internet, s’han de promoure consultes populars, fòrums, etc., a més d’oferir solucions fàcils a problemes concrets i tràmits burocràtics.
5.- Han de promoure les activitats de la societat civil i l’associacionisme. Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de potenciar l’associacionisme i la iniciativa social mitjançant la publicació o difusió de totes les activitats que realitzen les organitzacions de la societat civil, especialment a través de l’agenda d’activitats o d’altres formats informatius.
6.- Han d’evitar el partidisme i la manca de professionalitat. Mitjançant un tractament contrastat i al més complet possible de les principals informacions, donant veu als diferents protagonistes, retent comptes de la gestió realitzada i fomentant la participació ciutadana. Els mitjans no es poden utilitzar com a eina de propaganda política del partit o la coalició que deté el poder.
7.- Han de despertar l’interès de la ciutadania. Mitjançant la utilització d’un llenguatge clar, precís, respectuós amb la diversitat d’homes i dones de les diverses procedències i condicions socials que donen vida al municipi, a l’abast del gran públic, amb titulars entenedors i atractius. Han de generar procediments que afavoreixin la identificació i la implicació de la ciutadania en la informació i la participació democràtica.
8.- Han d’estar dotats dels recursos humans i tècnics necessaris. Han de tenir professionals que rebin una remuneració adient a les tasques que realitzen i que disposin dels recursos tècnics necessaris, sempre respectant el codi deontològic que regeix la professió periodística.
9.- Han de funcionar a través d’òrgans de gestió participatius. Els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de funcionar amb estructures organitzatives –consells editorials o consells d’administració– que garanteixin la professionalitat de les persones que hi treballen i la participació del conjunt del consistori, de les organitzacions de la societat civil i de la ciutadania local.
10.- S’han de gestionar ajustant-se a les possibilitats econòmiques de cada municipi. Les institucions o organismes públics que gestionin els mitjans de comunicació local de titularitat pública han de dissenyar plans municipals de comunicació a partir d’un diagnosi i una anàlisi de la situació comunicacional local i han de definir els objectius que s’han d’assolir establint els recursos humans i tècnics i les dotacions econòmiques necessàries, sempre d’acord amb les possibilitats i necessitats de cada municipi.
En el marc d’aquesta iniciativa, el laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la Universitat Autònoma de Barcelona ha endegat el Mapa de les bones pràctiques de la comunicació pública local a Catalunya, on s’avaluen periòdicament les pràctiques d’informació i comunicació dels governs locals, per tal que els ciutadans i les ciutadanes puguin participar amb criteris fonamentats proposant les mesures que considerin necessàries de manera que el seu municipi hi figuri amb la millor qualificació.
